![\"\"](\"https:\/\/www.esnautic.com\/wp-content\/uploads\/2022\/07\/02.jpg\")
<\/a><\/p>\nEls convidats a la tert\u00falia van ser Carmen Juan, v\u00eddua de l\u2019escultor Antonio Hormigo Escandell, i Pedro Juan Hormigo, escultor especialitzat en fosa. La hist\u00f2ria dels Hormigo suposa un exemple de com un succ\u00e9s dram\u00e0tic i aparentment negatiu, amb el pas del temps acaba tenint una evoluci\u00f3 extraordin\u00e0riament positiva.<\/p>\n Els Hormigo procedeixen d\u2019una estirp de treballadors de la pell, que en el segle XIX estaven assentats a la localitat extremenya de Santiago de Carbajo, a pocs quil\u00f2metres del riu Tajo i la frontera amb Portugal. El primer membre d\u2019aquesta fam\u00edlia que va desembarcar a Eivissa va ser D\u00e1maso Hormigo, entorn de l\u2019any 1880, en ser destinat a l\u2019illa com a carabiner. Aquest ofici, part de la vida militar que llavors podia desenvolupar-se al pa\u00eds, era una de les sortides a les quals s\u2019aferraven aquells que no volien emigrar i no tenien mitjans econ\u00f2mics. Despr\u00e9s d\u2019un temps a l\u2019illa, D\u00e1maso es va casar amb l\u2019eivissenca Eulalia Josefa, amb la qual va tenir quatre fills: Eduardo, Antonio, Luisa i Antonia. Ell mateix els va ensenyar a llegir i escriure.<\/p>\n Antonio Hormigo Josefa (1900-1986)<\/strong><\/p>\n Un dels seus fills, Antonio Hormigo Josefa, nascut a Eivissa, va decidir dedicar-se al mateix que el seu pare i, als dotze anys va marxar a l\u2019Escorial per a formar-se com a carabiner. All\u00ed va romandre fins als divuit anys i despr\u00e9s va ser destinat a Palma, en una \u00e8poca en qu\u00e8 el contraban proliferava per les cales mallorquines. Al cap d\u2019un temps, el van destinar a les oficines de Palma com a mecan\u00f2graf, treball que va exercir durant vuit anys, en els quals va portar una vida de solter una mica desordenada, com ell mateix reconeixia en una entrevista que li va fer Mariano Planells i que va incloure al seu llibre \u2018Ibiza, la senda de los elefantes vol. 2\u2019 (1986).<\/p>\n Antonio volia madurar i assentar-se i va decidir tornar a Eivissa a la recerca d\u2019aquesta vida m\u00e9s tranquil\u00b7la. De seguida el van posar a vigilar el contraban, encara que aquella era una missi\u00f3 impossible, perqu\u00e8 nom\u00e9s eren dos carabiners per a cobrir tota la costa des del Cap Llentrisca fins a Sant Miquel, en una Eivissa solcada gaireb\u00e9 exclusivament per camins de carros. Llavors, el contraban estava a l\u2019ordre del dia i fins i tot els bars venien tabac d\u2019estraperlo de marques com a Flor de Mayo i Cubanitos, que, encara que es deia que eren del Carib, procedien de les factories que la fam\u00edlia March havia obert a Alg\u00e8ria.<\/p>\n Amb els anys, Antonio Hormigo Josefa va con\u00e8ixer a una noia de Formentera, arran de la visita d\u2019aquesta a una germana que vivia a Eivissa, casada amb un altre carabiner. Es deia Catalina Escandell Ferrer, era de Can Xiquet Joan i neta de Vicent Sord<\/em>. A Antonio de seguida li va semblar una bona dona, amb una qualitat que a ell li va pareixer imprescindible: era capa\u00e7 de suportar el seu mal car\u00e0cter i la personalitat cuartelaria, her\u00e8ncia de la formaci\u00f3 militar. En 1925 es van casar, un temps en qu\u00e8 a les Piti\u00fcses les dones encara anaven tapades i els capellans marxaven de casa a casa en temps de Pasqua, demanant almoina i aliments, seguint aquest costum anomenat salpassa.<\/p>\n En els seus primers anys de casat, Antonio va ser destinat a les salines, on existia una parada de vigil\u00e0ncia especial de duanes, a causa del comer\u00e7 de sal amb els pa\u00efsos n\u00f2rdics. Abans de la guerra, la parella ja va tenir tres fills i els tres homes: Leonardo, Antonio i Luis.<\/p>\n La desgr\u00e0cia dels Hormigo va irrompre, igual que va oc\u00f3rrer amb tantes fam\u00edlies espanyoles, amb l\u2019esclat de la Guerra Civil espanyola, el 18 de juliol de 1936. L\u2019al\u00e7ament del general Franco va oc\u00f3rrer quan Antonio Hormigo estava destinat a Sant Antoni de Portmany, iniciant una etapa plena d\u2019amargor, de la qual ja no es va poder desprendre en tota la vida. Antonio pol\u00edticament era un home neutral, tirant a liberal, i va ser fidel al govern votat majorit\u00e0riament pels espanyols i legalment constitu\u00eft. Ell, en definitiva, era en consci\u00e8ncia republic\u00e0, encara que alguns dels seus companys es van mostrar a favor de l\u2019al\u00e7ament.<\/p>\n El tinent que en aquells dies governava el cuartel de Sant Antoni va desertar al principi de la guerra i aix\u00ed va ser com Antonio Hormigo, carabiner sense graduaci\u00f3, va ser designat comandant accidental de Sant Antoni. Va liderar als carabiners al principi de la guerra, quan a l\u2019illa manaven els nacionals, i va seguir al capdavant despr\u00e9s del desembarcament republic\u00e0 a Pou des Lle\u00f3, a l\u2019agost de 1936. D\u00e1maso, el patriarca de la fam\u00edlia, va morir aquell mateix any, durant un bombardeig a Mallorca, on es trobava.<\/p>\n Mentre a Sant Antoni se succe\u00efen de manera vertiginosa els canvis de poder, Antonio Hormigo es va imposar una prioritat, tal com va explicar durant la confer\u00e8ncia el seu net Pedro Juan Hormigo: salvar totes les vides possibles, evitant que proliferessin les venjances. Es va jugar la pell i la realitat \u00e9s que a Sant Antoni no va c\u00f3rrer la sang com a altres latituds ebusitanas, a pesar que si es va produir una mort. Per a apaivagar els \u00e0nims, es passava dies sense dormir i sense menjar, sofrint, anant de casa a casa, parlant amb uns i els altres; especialment els m\u00e9s radicals.<\/p>\n En certes ocasions, s\u2019instal\u00b7lava a l\u2019entrada del poble, esperant l\u2019arribada dels camions buits que condu\u00efen els milicians, que pretenien tornar al Castell de Dalt Vila carregats de presoners. Antonio, per\u00f2, els comminava a fer mitja volta, assegurant que al poble no hi havia feixistes; nom\u00e9s algun inofensiu ve\u00ed de dretes. Segons sembla, els milicians catalans es deixaven conv\u00e8ncer amb major facilitat que els valencians. Tamb\u00e9 es diu que, gr\u00e0cies a ell i a Juanito Pau<\/em>, es va poder evitar que republicans prenguessin foc a l\u2019esgl\u00e9sia.<\/p>\n Quan l\u2019arribada dels nacionals ja era imminent i es va produir la barbaritat dels afusellaments del Castell, Antonio no va voler arriscar m\u00e9s i va sortir cap a Val\u00e8ncia en un correu, des del port d\u2019Eivissa, uniformat i armat, al costat de la dona i els tres fills. En arribar a la capital valenciana el van destinar a Campsa, ascendint-lo primer a cap i despr\u00e9s a sergent. En 1937, estant ja Val\u00e8ncia assetjada pels nacionals, va ser traslladat a Barcelona, on va acabar la guerra darrera d\u2019una m\u00e0quina d\u2019escriure, completament exhaust.<\/p>\n El b\u00e0ndol guanyador el va sotmetre a judici i, en primera inst\u00e0ncia, va ser condemnat a sis anys de pres\u00f3 per desertor. El tinent que havia abandonat el seu lloc al principi de la guerra, va declarar que els qui havien marxat eren els seus subordinats, i el testimoniatge va ser tingut en compte per a dictar sent\u00e8ncia. No obstant aix\u00f2, aquesta va ser revisada i redu\u00efda a la pena d\u2019un any, ja que Antonio no havia fet mal a ning\u00fa durant la guerra. La va complir a la pres\u00f3 militar de Illetes, a Mallorca, i res m\u00e9s sortir va ser expulsat del cos de carabiners, un ofici al qual, fins llavors, havia dedicat la vida i els anys de joventut.<\/p>\n Per\u00f2, sense ser conscient d\u2019aix\u00f2, el tancament li va servir per a llaurar-se una alternativa professional. Per a matar el temps, Antonio va comen\u00e7ar a tallar petites figures en fusta, descobrint una habilitat que desconeixia que posse\u00efa i que s\u2019acabaria convertint en la seva taula de salvaci\u00f3, encara que ja sempre anhelaria la vida militar. Va sortir de la pres\u00f3 en 1940, romanent un temps en aquella illa ajudat per una de les seues germanes, que vivia all\u00ed, i per fi tota la fam\u00edlia va poder tornar a Eivissa en 1941. Acabada la guerra van n\u00e9ixer Paco, que va morir sent un home jove a causa d\u2019una malaltia, i Lali, la petita, que es convertiria en mare del tamb\u00e9 escultor Pedro Juan Hormigo.<\/p>\n Ja a Eivissa, Antonio va comen\u00e7ar a buscar-se la vida tallant figuretes de baladre i sabina, com a bastons, bra\u00e7alets o assots de muntar a cavall, que li adquirien els militars del destacament de Sant Antoni. Ells el respectaven i ajudaven, facilitant-li oli, farina, arr\u00f2s i altres aliments, quan els sobraven. A partir de 1945 van comen\u00e7ar a arribar alguns turistes i la botiga de Toni Portmany, al passeig, va comen\u00e7ar a comprar-li tot el material que anava tallant.<\/p>\n Amb fragments de garrover, olivera, ametller, ginebre, etc\u00e8tera, tamb\u00e9 reprodu\u00efa petites figuretes amb temes mitol\u00f2gics, bot\u00e0nics i marins: caragols de mar, sirenes, dofins, cavallets marins, sargantanes, unicorns, rostres de xinesos, \u00e0rabs, etc\u00e8tera, que perfilava en bra\u00e7alets, m\u00e0scares i collarets. Tamb\u00e9 tallava verges, crucifixos i estatuetes. En temps de pau i sent un represaliat, la fusta li va servir per treure a la fam\u00edlia endavant.<\/p>\n Pedro Hormigo, no obstant aix\u00f2, atribueix bona part del m\u00e8rit del sosteniment familiar a trav\u00e9s de l\u2019artesania, al bon cap de la g\u00fcela, que era la que representava a la fam\u00edlia a l\u2019hora de posar preu al treball. Ell, com a militar, era incapa\u00e7 de demanar diners per les talles i era ella qui negociava el valor de les peces. En els \u00faltims anys, va sofrir diverses emb\u00f2lies, que li van impedir continuar treballant i que el van deixar en una cadira de rodes.<\/p>\n Antonio Hormigo Escandell (1933-2019)<\/strong><\/p>\n Antonio Hormigo Escandell, el segon fill del carabiner reconvertit en artes\u00e0, s\u2019acabaria convertint en el m\u00e9s important escultor de la hist\u00f2ria d\u2019Eivissa i en una demostraci\u00f3 palpable que el canvi de rumb que va sofrir tota la fam\u00edlia per culpa de la guerra acabaria generant una cosa positiva. De petit, Antonio va haver de comen\u00e7ar a treballar per a ajudar a la fam\u00edlia, primer com a aprenent de sabater amb Pep Bonet, Pep des Sabater<\/em>, simultanejant els recosits de cuir amb l\u2019escola, i despr\u00e9s com a barber, amb Joan Font<\/em>. En aquests primers anys de joventut, el seu pare ja es dedicava amb intensitat a la talla i Antonio l\u2019imitava amb una navalla i petits trossos de baladre, que era la fusta m\u00e9s senzilla de treballar. Carmen Juan explica que Antonio va aprendre molt del seu pare, qui, malgrat la seva rectitud, era bona persona i es preocupava molt pels seus fills.<\/p>\n Amb el temps, Antonio fill va comen\u00e7ar a treballar en les barques que portaven turistes a les platges, al costat d\u2019Alfonso Cardona Frit<\/em>. Els hiverns, no obstant aix\u00f2, transcorrien tallant polseres, camafeus, tallapapers i botons de puny amb el seu pare. La fusta la localitzava ell mateix al costat del seu germ\u00e0 Leonardo i el seu principal lloc d\u2019aprovisionament era el torrent de Buscastell, on corria aigua tot l\u2019any des d\u2019es Broll fins al mateix Sant Antoni. Traslladaven les branques a munts amb bicicleta, tan grans com fossin capaces de carregar. Tamb\u00e9 feien expedicions a les finques de Cala Salada i Punta Galera, d\u2019amagat dels seus amos, a la recerca de branques rectes de savina perqu\u00e8 el pare continu\u00e9s produint bastons. Per\u00f2, segons Carmen Juan, mai arrencaven un arbre, nom\u00e9s el podaven de manera que continu\u00e9s creixent.<\/p>\n El pare i els seus dos fills majors esculpien amb eines tosques, fabricades per ells mateixos, a una habitaci\u00f3 de la casa de Sant Antoni. Es feien talls a les mans gaireb\u00e9 di\u00e0riament i Leonardo, el major, va decidir deixar d\u2019esculpir i dedicar-se exclusivament a les policromies que adornaven les peces. Antonio, per\u00f2, era perfectament capa\u00e7 de seguir al seu pare, sense que es not\u00e9s difer\u00e8ncia en les peces petites que elaboraven l\u2019un i l\u2019altre. Nom\u00e9s en els bastons de savina, que eren aut\u00e8ntiques filigranes, al jove Antonio li costava seguir al seu pare.<\/p>\n Un bon dia, l\u2019antic carabiner va apar\u00e8ixer per la casa acompanyat d\u2019un soldat destinat a Sant Antoni, anomenat Rafael Vargas. Portava una maleta molt pesada repleta d\u2019eines, ja que era ebenista de professi\u00f3. Antonio mai havia vist tal quantitat d\u2019attrezzo professional, amb cisells, g\u00fabies, llimes i tota classe d\u2019artefactes molt m\u00e9s efica\u00e7os que els que ells empraven. Mentre el soldat confeccionava mobles nous i reconvertia altres antics i senzills en filigranes tallades, Antonio fill va aprendre a donar la inclinaci\u00f3 adequada a cada eina, a aplicar la pressi\u00f3 precisa, a seguir la veta de la fusta i a afrontar peces cada vegada m\u00e9s grans.<\/p>\n En 1961, l\u2019empresari Pepe Rosell\u00f3, Pepe de la Mutual, li va encarregar una s\u00e8rie d\u2019escultures grans que reprodu\u00efen les cares que el seu pare tallava per a polseres i bra\u00e7alets, amb l\u2019objectiu de decorar el seu primer restaurant, S\u2019Olivar, al carrer Sant Mateu. Poc despr\u00e9s, el periodista Nito Verdera li va demanar un d\u00e9u Bes de bon tamany per el bar Cartago i, a continuaci\u00f3, a petici\u00f3 del germ\u00e0 de Pepe Rosell\u00f3, Vicente Rosell\u00f3, que estava preparant l\u2019obertura del restaurant Sa Capella, prop de Can Coix, li va dir que volia decorar l\u2019antic altar amb una gran escultura. Va ser la primera obra realitzada amb un tronc d\u2019olivera completa. La va batiar \u2018Mat\u00e8ria i esperit\u2019, t\u00edtol que es va convertir en premonitori, doncs, des de llavors, va seguir tota la seva vida buscant l\u2019esperit a la mat\u00e8ria. En 2008, l\u2019escriptor Miguel \u00c1ngel Gonz\u00e1lez li va posar tamb\u00e9 aquest t\u00edtol a la magn\u00edfica biografia que va publicar de l\u2019escultor.<\/p>\n El gran mecenes d\u2019Antonio Hormigo, no obstant aix\u00f2, era Vicent Prats, Micolau<\/em>, tamb\u00e9 conegut com es Negre<\/em>, propietari de la galeria Es Llimoner, que el va animar a tallar una s\u00e8rie d\u2019escultures de gran format, ajudant-lo tamb\u00e9 en la construcci\u00f3 d\u2019un taller adequat, que continuaria utilitzant tota la vida i que encara es mant\u00e9 a la casa familiar de Port des Torrent. Es Negre<\/em>, tot un intel\u00b7lectual, molt estimat pels ve\u00efns de Sant Antoni de la mateixa generaci\u00f3, avui posseeix una de les col\u00b7leccions m\u00e9s importants d\u2019escultures d\u2019Antonio Hormigo.<\/p>\n \u00c9s important subratllar que Antonio no sols es va dedicar a l\u2019escultura. En els anys seixanta, va compaginar aquest treball amb el d\u2019auxiliar de fars a sa Conillera, on passava per\u00edodes de 15 dies. All\u00ed fins i tot va escriure una novel\u00b7la curta, que va donar a llegir al fam\u00f3s guionista Rafael Azcona, que llavors estiuejava a l\u2019illa, i fins i tot va concursar amb \u00e8xit en algun premi literari.<\/p>\n En aquells temps, va con\u00e8ixer a Carmen Juan, mallorquina de Porreres, que va acudir de jove a Sant Antoni, on treballava al comer\u00e7 de Toni Portmany. Carmen explica amb un refrany el seu car\u00e0cter i tal vegada la ra\u00f3 per la qual dues persones de forta personalitat van conviure i es van entendre tota la vida: \u201cSa porrerenca, ni vincla ni trenca\u201d (la porrerenca, ni es doblega ni es trenca).<\/p>\n Es van enamorar i casar en 1969. Antonio havia tingut de solter un fill anterior, Toni, amb una dona anglesa, i amb Carmen despr\u00e9s va tenir altres dos: Paco i Marcelo. En aquells primers temps de matrimoni, va tractar d\u2019aixecar un negoci propi de transport de turistes per mar, per\u00f2 no va sortir b\u00e9, i per fi va decidir dedicar-se per complet a l\u2019escultura. Va comen\u00e7ar a anar per les fusteries a la recerca de troncs sencers destinats a convertir-se en llenya, que ell revivia com escultures sorprenent a tot el que les contemplava.<\/p>\n Es van enamorar i casar en 1969. Antonio havia tingut de solter un fill anterior, Toni, amb una dona anglesa, i amb Carmen despr\u00e9s va tenir altres dos: Paco i Marcelo. En aquells primers temps de matrimoni, va tractar d\u2019aixecar un negoci propi de transport de turistes per mar, per\u00f2 no va sortir b\u00e9, i per fi va decidir dedicar-se per complet a l\u2019escultura. Va comen\u00e7ar a anar per les fusteries a la recerca de troncs sencers destinats a convertir-se en llenya, que ell revivia com escultures sorprenent a tot el que les contemplava.<\/p>\n Aquell mateix any, neix el grup Eivissa 77, al qual Hormigo pertanyia al costat dels alemanys Bert May i Hemio Michel, i el gadit\u00e0 Paco Torres. A l\u2019any seg\u00fcent presenten una mostra col\u00b7lectiva a Frankfurt. L\u2019escultura d\u2019Antonio, no obstant aix\u00f2, resultava un gran repte per les elevades dimensions, que feien dif\u00edcil el transport i redu\u00efa considerablement, tant per preu com per grand\u00e0ria, el nombre de potencials compradors. Aix\u00ed i tot, ell va persistir sempre i va continuar exposant i despertant l\u2019admiraci\u00f3, dins i fora del pa\u00eds.<\/p>\n La seua manera de deixar-se portar per les vetes de la fusta, de veure el resultat final de l\u2019obra gaireb\u00e9 abans de comen\u00e7ar-la, el van convertir en un artista \u00fanic. L\u2019\u00faltima retrospectiva de la seva obra es va organitzar a l\u2019octubre de 2021, amb motiu de la inauguraci\u00f3 de l\u2019Auditori Cal\u00f3 de s\u2019Oli. Abans va haver-hi moltes altres. Durant la confer\u00e8ncia, Carmen Juan va explicar que el seu marit va vendre moltes de les seues escultures a terminis, a amics i gent coneguda perqu\u00e8 preferia que fossin per alg\u00fa pr\u00f2xim, a qui li costava adquirir la pe\u00e7a, que anessin a parar a les mans d\u2019un desconegut, encara que pogu\u00e9s pagar-les al comptat.<\/p>\n Un dels fets m\u00e9s sorprenents i tristos, explica Carmen, \u00e9s que, malgrat haver passat la major part de la vida productiva com a artista a Port des Torrent, al terme municipal de Sant Josep, l\u2019Ajuntament no posseeix encara cap escultura seua. No obstant aix\u00f2, va estar a punt. Antonio tenia relaci\u00f3 d\u2019amistat amb Federico Cuevas, aparellador del consistori. Aquest va voler que l\u2019Ajuntament adquir\u00eds una de les peces m\u00e9s interessants d\u2019Antonio Hormigo, el \u2018Naixement des Vedr\u00e0\u2019, una obra de fusta d\u2019olivera de 2 x 2 metres, amb forma d\u2019\u00e0ngel alat al qual del pit li brolla l\u2019illot en forma de estalagtita. Es van trobar i van quedar per al dilluns seg\u00fcent, per acudir al seu estudi el propi Cuevas amb una altra persona de l\u2019Ajuntament, per a tractar l\u2019adquisici\u00f3 de la pe\u00e7a i destinar-la a adornar el vest\u00edbul de la nova seu consistorial, a la Avinguda Pere Escanellas. No obstant aix\u00f2, l\u2019arquitecte t\u00e8cnic va morir la vespra i ja mai m\u00e9s es va tractar el tema. La pe\u00e7a va acabar en mans d\u2019un col\u00b7leccionista privat.<\/p>\n El seu monument m\u00e9s visible, no obstant aix\u00f2, es troba a la rotonda d\u2019entrada a Sant Antoni i el va realitzar en col\u00b7laboraci\u00f3 amb altres dos artistes: el fam\u00f3s Ou de Colom, que en realitat es diu \u201cMonument al descobriment d\u2019Am\u00e8rica\u201d. Es tracta d\u2019un ou de formig\u00f3 armat i sis metres d\u2019altura, amb un buit al centre que alberga una r\u00e8plica en ferro de 2,8 metres de llarg de la nau Santa Mar\u00eda, amb la proa apuntant cap a Am\u00e8rica.<\/p>\n El monument es va inaugurar el 12 d\u2019octubre de 1992, coincidint amb el 500 aniversari del descobriment del Nou M\u00f3n. La idea va ser obra del mateix Antonio, l\u2019artista i arquitecte Julio Bauz\u00e1 va dissenyar el projecte i va forjar la r\u00e8plica de la Santa Mar\u00eda, i Luis Ojeda va realitzar les maquetes. L\u2019ou al\u00b7ludeix a un mite hist\u00f2ric sobre una conversa de Crist\u00f2fol Colom a la cort espanyola, despr\u00e9s del seu victori\u00f3s retorn d\u2019Am\u00e8rica, quan va reptar als presents a mantenir un ou recte sense atracar-lo a cap objecte. Quan ning\u00fa va trobar la resposta, Col\u00f3n va aconseguir mantenir-lo en peu, aixafant d\u2019un lleu cop una punta de l\u2019ou. Aquest monument, \u00fanic en el m\u00f3n, reivindica d\u2019alguna forma la tesi de l\u2019origen eivissenc de Crist\u00f2fol Colom, a la qual el periodista i investigador local Nito Verdera ha dedicat bona part de la seua carrera.<\/p>\n Sorprenentment, va ser una de les majors decepcions que Antonio es va emportar en la vida, perqu\u00e8 segons van explicar tant la v\u00eddua com el nebot Pedro, mai va cobrar res per l\u2019ou perqu\u00e8 l\u2019empresa adjudicat\u00e0ria del passeig, que era qui havia d\u2019abonar-lo, mai va lliurar els diners. Nom\u00e9s va aconseguir cobrar en part Julio Bauz\u00e1, en fer-ho en esp\u00e8cie, emportant-se materials de construcci\u00f3 per a la casa que estava edificant a la zona de Sant Rafel, on aquest gran artista encara resideix i t\u00e9 el seu taller.<\/p>\n Avui ning\u00fa dubte que Antonio Hormigo Escandell \u00e9s el m\u00e9s important escultor que ha donat Eivissa. Les seves obres s\u00f3n part essencial del patrimoni de l\u2019illa i es troben exposades al Museu d\u2019Art Contemporani d\u2019Eivissa i altres espais culturals eivissencs.<\/p>\n Pedro Juan Hormigo (1971)<\/strong><\/p>\n Curiosament, dos fills del patriarca Antonio Hormigo Josefa van contreure matrimoni amb una altra parella de germans. Antonio Hormigo Escandell ho va fer amb Carmen Juan i la seua germana petita, Lali, es va casar amb Pedro Juan. Un dels fills d\u2019aquesta \u00faltima parella, Pedro Juan Hormigo, es convertiria en el continuador de la saga d\u2019artistes i en el m\u00e9s important escultor de fosa que existeix a Eivissa, amb peces que ja s\u00f3n part essencial del patrimoni piti\u00fas.<\/p>\n Diu Pedro que de nen es va criar al taller del seu oncle, ja que els seus pares posse\u00efen uns apartaments tur\u00edstics al costat de l\u2019estudi d\u2019Antonio, aix\u00ed que Pedro i els seus cosins van cr\u00e9ixer entre un bosc d\u2019escultures. Del seu oncle va aprendre els trucs b\u00e0sics necessaris per a tallar i tamb\u00e9 a fabricar les seues pr\u00f2pies eines. En aquesta infantesa i adolesc\u00e8ncia, entre els 13 i els 16 anys aproximadament, treballava figures petites, de temes mitol\u00f2gics, que esculpia en fusta de baladre. La primera obra la va tallar sobre un pal de granera. En acabar-la, va c\u00f3rrer orgull\u00f3s a ensenyar-la-hi al seu oncle. Aquest, en veure-la, li va preguntar si s\u2019havia mirat en el mirall alguna vegada, perqu\u00e8 havia avan\u00e7at tant les orelles que gaireb\u00e9 s\u2019unien al front. Des de llavors, es va observar a si mateix en innombrables ocasions, perqu\u00e8 les proporcions fossin les adequades i el seu oncle no torn\u00e9s a riure\u2019s d\u2019ell.<\/p>\n En aquella \u00e8poca, per\u00f2, Pedro no anhelava ser escultor ni artista, sin\u00f3 arque\u00f2leg. Va estar treballant en el jaciment de l\u2019antic poblat fenici de sa Caleta i despr\u00e9s es va inscriure a l\u2019escola taller de Dalt Vila. All\u00ed va aprendre a ser paleta i es va especialitzar en arqueologia. Va passar dos anys i mig anys excavant a l\u2019interior de les muralles, sobretot a la Ronda Calvi, d\u2019on es va extreure una quantitat important de material isl\u00e0mic i una valuosa moneda d\u2019or d\u2019\u00e8poca romana. Com desenterraven innombrables restes cer\u00e0miques que calia recompondre com un trencaclosques, Pedro va voler aprendre els fonaments de la cer\u00e0mica per a disseccionar i comprendre millor aquestes obres, encara que des d\u2019un punt de vista arqueol\u00f2gic, m\u00e9s que art\u00edstic.<\/p>\n Va ser llavors quan el seu oncle Antonio li va parlar del seu amic, el ceramista Julio Bauz\u00e1, amb el qual acabava de construir l\u2019Ou de Colom. Va comen\u00e7ar a treballar al seu taller en 1994 i va acabar convertint-se en un gran amic i mentor, del qual va aprendre a modelar, cosa que li resultaria essencial al futur. El primer pas per a afrontar una pe\u00e7a de fosa, de fet, \u00e9s modelar-la amb argila o un altre material. A m\u00e9s, va adquirir notables coneixements sobre el funcionament del forn cer\u00e0mic, el maneig del torn i moltes altres habilitats, que van acabar empenyent-li a substituir l\u2019arqueologia per l\u2019art. Pedro portava l\u2019escultura a la sang i les seves experi\u00e8ncies vitals l\u2019empenyien irremeiablement per aquest cam\u00ed.<\/p>\n En 1996, va fer un pas molt important en la seua carrera, en instal\u00b7lar-se a Nova York, on es va enrolar en un taller col\u00b7lectiu on va fer cursos de soldadura, motlles i fosa, presentant tamb\u00e9 algunes exposicions. En poc temps, va passar d\u2019alumne a monitor, i va treballar al costat d\u2019altres escultors amics, dels quals va aprendre tot el necessari per a convertir-se en un gran artista de la fosa, com Tristan Wolsky, entre altres. En aquells anys, la seua forma de vida consistia en fondre petites peces amb les quals podia viatjar, que portava a l\u2019illa i venia, i fins i tot va arribar a dissenyar una col\u00b7lecci\u00f3 de joies per a una desfilada de moda a Nova York. Per\u00f2 el cost del metall i els materials a l\u2019urb nord-americana era molt elevat i, un temps despr\u00e9s dels atemptats de les torres bessones, l\u201911 de setembre de 2001, va decidir tornar a establir-se a l\u2019illa.<\/p>\n Aquella experi\u00e8ncia de sis anys va resultar fonamental no sols des del punt de vista t\u00e8cnic sin\u00f3 tamb\u00e9 creatiu, ja que Pedro va desenvolupar un estil i una l\u00ednia de treball que ja mai ha abandonat, i que est\u00e0 \u00edntimament relacionada amb el concepte de buit a les seves escultures. En la mirada art\u00edstica de Pedro, compte tant la mat\u00e8ria com l\u2019antimat\u00e8ria. En aquest sentit, la influ\u00e8ncia de l\u2019escultor Pablo Gargallo (Saragossa, 1881 \u2013 Reus, 1934) ha estat molt important. Pedro fins i tot afirma que l\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019escultura es va parar en Pablo Gargallo i que ell troba especialment estimulant tractar de seguir la seua petjada.<\/p>\n La boh\u00e8mia art\u00edstica novaiorquesa, a m\u00e9s, vivia un moment en qu\u00e8 l\u2019art figuratiu anava en contra de l\u2019etiqueta de modernitat. L\u2019escultor eivissenc va haver d\u2019afrontar un conflicte amb ell mateix perqu\u00e8 requereix del cos hum\u00e0 per a desenvolupar la seua obra. El fet de foradar-lo, d\u2019extirpar-li mat\u00e8ria, li permet aportar molta informaci\u00f3 a la pe\u00e7a que d\u2019una altra manera seria impossible. Un bon exemple \u00e9s l\u2019escultura del primer bisbe d\u2019Eivissa, Manuel Abad i Lasierra, que est\u00e0 buit per dins i en aquest forat esbossa, d\u2019alguna forma, l\u2019interior de la Catedral d\u2019Eivissa.<\/p>\n Si se li pregunta a Pedro perqu\u00e8 va optar per l\u2019escultura de fosa, en comptes de seguir els passos del seu oncle Antonio, el t\u00e9 molt clar: \u201cTreballar amb la fusta em suposava un conflicte. Em posava a tallar-la i el meu cervell sempre semblava emmotllar-se a l\u2019estil d\u2019Antonio. Quan em vaig passar a la cer\u00e0mica, ja no estava Antonio i despr\u00e9s, amb la fosa, vaig trobar un m\u00f3n nou\u201d.<\/p>\n Aquesta t\u00e8cnica, per\u00f2, requereix d\u2019un llarg proc\u00e9s creatiu, que comen\u00e7a per desenvolupar un model original amb argila o un altre material, com a cera, i crear una estructura de silicona amb ventilacions i forats per on s\u2019aboca el metall i es va refredant. El resultat de la fosa \u00e9s l\u2019obra planejada m\u00e9s tots els ap\u00e8ndixs en forma de tubs solidificats per on ha entrat el bronze. Despr\u00e9s cal extirpar tot el material sobrant i polir. Per a Pedro \u00e9s un proc\u00e9s tan delicat com apassionant. \u201cM\u2019encanta fondre per a colar. Quan aboques el metall l\u00edquid, ja \u00e9s una cosa m\u00e0gica. Salta, et crema, per\u00f2 \u00e9s \u00fanic\u201d.<\/p>\n Quan va tornar a Eivissa, Pedro va rebre de l\u2019Ajuntament de Sant Antoni de Portmany el seu primer enc\u00e0rrec important d\u2019obra p\u00fablica: un bust de l\u2019historiador Joan Mar\u00ed Cardona, que es va instal\u00b7lar a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Rafel en 2004 i que va fondre a la pr\u00f2pia illa. Amb ell va iniciar una s\u00e8rie de monuments que ho van mantenir ocupat diversos anys, entre ells un dels m\u00e9s importants de la seva carrera i que ja \u00e9s tot un s\u00edmbol a Eivissa: el saliner instal\u00b7lat al costat dels estanys de les salines i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Francesc de s\u2019Estany. Va ser fos a Eibar, inaugurat en 2007 i ho va fer per enc\u00e0rrec del Consell Insular, amb Joan Mar\u00ed Tur Botja<\/em> com a conseller de Patrimoni.<\/p>\n En 2008 va guanyar el concurs per a dissenyar el premi Ciutats Patrimoni de la Humanitat de la Unesco, amb una pe\u00e7a de bronze que representa una torre-fortalesa. A l\u2019any seg\u00fcent, en 2009, va presentar l\u2019est\u00e0tua sedent de bronze del bisbe d\u2019Eivissa Manuel Abad i Lasierra, col\u00b7locada a la pla\u00e7a de Santa Gertrudis de Fruitera, sent conseller Mari\u00e0 Torres Rafal<\/em>. \u00c9s una altra obra extraordin\u00e0ria, tamb\u00e9 fosa a Eibar, que sorpr\u00e8n la gent que s\u2019acosta a observar-la i tafanejar entre els seus buits.<\/p>\n Per\u00f2 explica que li va costar llargues discussions amb el bisbe de llavors, Vicente Juan Segura, que volia situar l\u2019est\u00e0tua sobre un pedestal, la qual cosa hauria impedit aquesta interacci\u00f3 amb el p\u00fablic, que \u00e9s el que a ell m\u00e9s li agrada. Al final, es va sortir amb la seua. El bisbe fins i tot volia tapar-li els forats, per\u00f2 no ho va aconseguir. \u201cQuan veig als nens pujant-se damunt i a la gent ficant el cap entre els buits, per a veure el que hi ha dins, em sento orgull\u00f3s\u201d.<\/p>\n Ja en 2010 va realitzar, tamb\u00e9 en bronze, el premi Portmany que l\u2019Ajuntament lliura a les persones i entitats que, al seu judici, el mereixen. Consisteix en un can\u00f3 adornat amb motius geom\u00e8trics, que d\u2019alguna forma recorda a les flautes payesas, a l\u2019interior de les quals es col\u00b7loca el diploma corresponent.<\/p>\n Una curiositat \u00e9s que la seva obra p\u00fablica no va signada amb el seu nom. Simplement col\u00b7loca una Pi, que \u00e9s un s\u00edmbol que li agrada. Un dels assumptes que m\u00e9s li inquieten, respecte a l\u2019escultura p\u00fablica, \u00e9s que les administracions inverteixen per encarregar i adquirir obres, per\u00f2 despr\u00e9s no es preocupen del seu manteniment.<\/p>\n Despr\u00e9s de totes aquestes obres ha realitzat innombrables enc\u00e0rrecs i tamb\u00e9 noves peces, a les quals el cubisme a vegades exerceix un paper fonamental. Entre elles est\u00e0 \u201cEsquizofr\u00e8nia\u201d, una pe\u00e7a on les cares i les mans es fonen. Tamb\u00e9 altres premis, com els de la M\u00fasica del Consell, els del viver d\u2019empreses de l\u2019Ajuntament d\u2019Eivissa o els del Diario de Ibiza. Tamb\u00e9 ha fet alguna exposici\u00f3 conjunta amb el seu oncle Antonio i est\u00e0 preparant dos projectes d\u2019obra p\u00fablica dels quals encara no pot avan\u00e7ar res.<\/p>\n<\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a><\/a>