S’Espartar porta aquest nom perquè és l’illot al qual tradicionalment han acudit els eivissencs per a recol·lectar la fulla de l’espart (Stipa tenacissima), amb la qual, des de l’antiguitat, han confeccionat artesanalment corda, cistelles, canastres, espardenyes, cofins de trull i moltes altres estris imprescindibles a la vida rural. Encara que aquesta planta també existeix a Eivissa, les fulles que proporcionen les que hi ha a s’Espartar són més fines i faciliten la labor del trenat.
Tradicionalment l’espart es recol·lectava per Sant Cristòfol, el 10 de juliol, i amb la lluna nova de desembre. Després de la recol·lecta es deixava assecar i després la fibra s’estovava en aigua de mar durant un mes. Alguns artesans continuen recol·lectant aquesta planta avui dia, encara que només aquells que disposen d’una autorització especial poden desembarcar a l’illot, en formar part de la Reserva Natural dels Illots de Ponent.
A s’Espartar també creix una espècie d’alfals (Medicago citrina), que a més pot trobar-se a les illes Columbretes (Alacant) i a Cabrera. Quan hi havia conills a s’Espartar era una planta minoritària, però, des que varen ser erradicats, ha crescut tant que ara l’illot constitueix una de les principals poblacions del Mediterrani occidental.
Succeeix el mateix amb l’ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus), un ocell marí que només acudeix a terra per a reproduir-se i que ha triat aquest illot per a establir la seua colònia més important del Mediterrani occidental. També crien aquí diferents tipus de gavines, corbs marins, virots i altres aus, i té la seua subespècie de sargantana.
