S’Illa des Bosc és l’illot més pròxim a la riba de Platges de Comte i protagonitza el seu horitzó, juntament amb sa Conillera, s’Espartar i ses Bledes. Té forma de llàgrima i existeixen diverses teories referent al seu topònim. Una afirma que obeeix al sobrenom Bosc d’un antic propietari i una altra que es deia així pel bosc que cobria la superfície, talat en el passat per a aprofitar la fusta.
Es troba molt pròxim a sa Conillera, amb la qual comparteix la mateixa subespècie de sargantana, verda i blavosa i de major grandària que als altres illots. Encara que els seus penya-segats són més suaus, en ells també nien espècies com la baldriga gran (Calonectris diomedea) i el virot (Puffinus mauretanicus).
Els esculls de l’extrem nord, coneguts com és Picatxos, amb les seues roques laminades acabades en punta, sempre criden l’atenció dels navegants que travessen el pas estret que hi ha entre s’Illa des Bosc i sa Conillera. A la superfície s’hi han trobat restes arqueològiques del segle I a. C., que podrien estar relacionats amb un mur de 448 metres de longitud, les restes del qual encara romanen a la zona sud i sud-est de l’illot, al qual es pressuposa una funció defensiva.
L’illot va ser objecte de maniobres militars amb artilleria en el passat i a més té un punt geodèsic a la part alta, emprat pels cartògrafs.
