Divendres a la nit es va celebrar al saló social del Club Nàutic Sant Antoni la presentació del llibre ‘Ibiza masificada. Así nos expropian la isla y nos expulsan de ella’, acte que va comptar amb la presència del seu autor, el periodista Joan Lluís Ferrer, i la l’editora de Balàfia Postals, Neus Escandell.
Aquesta obra, amb més de 450 pàgines, ofereix un ventall enorme de dades incontestables sobre la realitat actual de l’illa i constitueix un valuós punt de partida per a pensar, organitzar i estructurar el futur, de manera que existeixi un major equilibri i una millor convivència entre turisme i població residencial. Al llarg dels seus capítols aprofundeix en aspectes com la privatització del litoral, el fondeig il·legal, l’impacte de les viles, la crisi d’accés a l’habitatge, l’especulació immobiliària, el col·lapse del trànsit i l’augment de residus, entre altres assumptes, subratllant com a causa fonamental de tots aquests desajustaments la permissivitat institucional.
“A Eivissa sempre s’ha estat enemic de regular res. S’ha deixat fer el que sigui a qui sigui”, va explicar en Ferrer, que també va recordar la “responsabilitat col·lectiva” dels propis eivissencs: tant el que té una finca i la ven perquè es construeixi una urbanització com el que lloga la seua casa il·legalment a turistes. L’eivissenc no és només víctima, també és corresponsable”.
Va explicar que, amb dades a la mà, Eivissa és, després d’Andorra, el lloc més massificat turísticament d’Europa. Amb la diferència que els andorrans, si es senten atabalats, poden agafar el cotxe i conduir a un lloc més tranquil, possibilitat que nosaltres no tenim. Així que podem dir que, efectivament, Eivissa és el lloc més massificat d’Europa”.
Ferrer va al·ludir també a la privatització progressiva que ha experimentat el port d’Eivissa, inclosa la pèrdua de concessió del Club Náutico de Ibiza, i va explicar que també pot ocórrer el mateix a Sant Antoni”, un lloc, al que segons pensa, no hauria de tornar el trànsit de passatgers i mercaderies amb grans ferris. També va fer al·lusió al fondeig il·legal i als qui es beneficien d’ell, apuntant la impunitat amb què han pogut actuar durant anys, i va parlar del trànsit per carretera, afegint que l’illa bat rècords, en registrar tants vehicles com residents. Actualment aquesta xifra oscil·la entorn dels 163.000. Finalment, va esmentar la problemàtica que genera la indústria de l’oci, que desplaça al turisme familiar, i satura molts entorns eivissencs.
Per altra banda, l’editora, Neus Escandell, va assenyalar les dificultats de transmetre a les noves generacions com era abans el turisme i les diferències amb el present, i la importància d’obres com aquesta perquè tots puguem comprendre fins a quin punt s’ha transformat l’illa, a costa del medi ambient, el paisatge i la qualitat de vida. La presentació va acabar amb un intens debat amb el públic, que va utilitzar el torn de preguntes per a expressar les seues pròpies opinions. L’esdeveniment va concloure amb la signatura d’exemplars.
En Joan Lluís Ferrer Colomar va néixer a Eivissa el 1967 i és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat des País Basc. Porta 40 anys en l’ofici i ha escrit innombrables notícies, reportatges i articles d’opinió sobre la transformació ecològica, social i turística d’Eivissa, molts d’ells publicats a Diario de Ibiza. Anteriorment ha publicat altres llibres sobre aquesta mateixa qüestió, com per exemple ‘Ibiza: la destrucción del paraíso. Quién, cómo y por qué’, que va sortir el 2015 i va ser un èxit de vendes.
També és coautor del col·leccionable ‘Crónica de un siglo’, sobre la història del segle XX a les Pitiüses, i coordinador del llibre ‘Historia de Ibiza y Formentera. Desde la prehistoria al turismo de masas’, que ha arribat a la quarta edició. En l’actualitat, a més de dedicar-se a tota aquesta obra editorial, exerceix com a coordinador de la secció de Medi Ambient del grup Prensa Ibérica, al qual pertany Diario de Ibiza, proporcionant notícies i reportatges sobre aquesta temàtica als periòdics que aquesta empresa té per tot el territori nacional.
D’altra banda, na Neus Escandell és avui l’editora més prolífica d’Eivissa i a més una dona valenta, per la temàtica d’alguns dels llibres que porten el segell de la seua editorial. És llicenciada en Geografia i Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i té un doctorat en Història d’Amèrica Llatina, obtingut a la Universitat de Califòrnia-San Diego. Ha fet de professora per diferents universitats del Perú i de Cuba, i des de fa uns quants anys és professora a l’Escola Universitària de Turisme d’Eivissa.
La seua editorial es diu Balàfia Postals perquè va començar editant postals i avui és la persona que més aposta pels autors de l’illa i la que publica més llibres cada any. Es dedica a tota mena de gèneres, com llibres històrics, de patrimoni, de naturalesa, assajos, llibres de fotografia, literatura infantil i fins i tot de cuina.
