Ahir a la nit es va viure una vetllada molt especial al saló social del Club Nàutic Sant Antoni, amb una nova trobada del cicle ‘Xerrades Essencials’ que es va celebrar sota el títol ‘Club Náutico Ibiza: una mirada al passat i al futur d’una institució centenària’. La trobada va comptar amb la participació del president del CNI, Damián Verdera; el vicepresident, Pedro Matutes, i el director, Vicent Canals, que varen estar acompanyats pel president del CNSA, Pep Tur, i el periodista Xescu Prats, que va exercir de moderador.
Els directius del CNI varen explicar la realitat actual del club eivissenc més veterà, que, malgrat haver perdut la seu en la licitació de l’última concessió temporal, el 2024, manté els principals programes de nàutica social i esportiva, com l’escola de vela o el programa ‘Una mar de posibilidades’, entre altres, a més de continuar organitzant regates. El club, a més, compta amb una economia sanejada i afronta amb esperança i il·lusió el futur, amb la mira posada en la concessió a llarg termini que pròximament ha d’impulsar l’Autoritat Portuària de Balears i que, d’acord amb el precedent de Maó, molt probablement otorgarà un major pes a la nàutica social i esportiva en els barems de puntuació de les ofertes. Segons varen coincidir els directius del CNI aquesta situació constitueix una nova oportunitat per a recuperar la seu i iniciar un procés de renovació de les instal·lacions que culmini amb un club plenament actualitzat i una seu optimitzada.
Per la seua banda, el president del CNSA, Pep Tur, va felicitar els directius del CNI pel centenari i els hi va brindar suport pel que hagi de venir, al mateix temps que va expressar la seua confiança que en el futur es desenvolupi una nova legislació que fomenti la continuïtat de la nàutica social i esportiva ja sigui en els ports que depenen de la comunitat autònoma com els que són gestionats directament per l’Estat.
Durant la tertúlia es varen projectar les més de 70 fotografies que varen integrar l’exposició ‘Cent anys d’història d’esport i passió per la mar’, instal·lada a Sa Nostra Sala el novembre passat com a part del programa commemoratiu del centenari del CNI. També es va fer un repàs a la història del club i als llaços d’unió entre les dos entitats, donant-se a conèixer l’anècdota que va ser el llavors president del CNI, Mariano Llobet, qui va suggerir en el transcurs de la reunió fundacional del CNSA , que va tenir lloc el 31 de març de 1973, en els locals de la Societat Esportiva Portmany, que la bandera d’aquesta entitat “lluís els colors blau i groc de la gloriosa marina eivissenca”. Per aquest motiu, el CNI i el CNSA tenen una bandera molt similar, amb la diferència que les bandes són verticals en el cas del CNI i horitzontals en el del CNSA.
La història del CNI es remunta al 27 de febrer de 1925, quan va ser fundat, la qual cosa representa una fita extraordinària en la nàutica social i esportiva de Balears, ja que només existeix una entitat més veterana en tot l’arxipèlag, que és el Club Nàutic Ciutadella, a Menorca. La institució va sorgir arran d’una regata de barques a rem des des Martell fins al mur, que es va organitzar al començament dels anys vint. Francisco Costa, capità de la marina mercant i primer pràctic del port, es va reunir amb un grup de vesins per a planificar l’esdeveniment i així va sorgir sa idea de crear un club que respongués a la demanda de la societat eivissenca d’apropar la mar a les persones i organitzar esdeveniments esportius de navegació.
Costa es va convertir en el primer president i es va envoltar d’una junta directiva amb cognoms com Bonet, Vilás, Hernández Wallys, Guasch, Marí, Matutes, Puget, Tur, Escandell, Torres, Riera… Molts d’ells es mantenen en l’actual generació de directius.
En aquells primers anys es va aconseguir que el Rei Alfons XIII concedís una concessió de l’espai ocupat pel Club per temps indefinit. Les primeres regates es varen organitzar el 1928 i varen consistir en més carreres de bots a rem. Després, el 1930 varen arribar al club unes regates internacionals. Aquesta competició va fer escala a Eivissa, després de sortir de Cannes i fer parada a Marsella i Barcelona, i llavors va continuar cap l’Alger. Varen participar onze velers, alguns de més de 15 metres d’eslora, i l’Ajuntament d’Eivissa va patrocinar el premi al guanyador de la màniga entre Barcelona i l’illa.
També el 1930, a l’estiu, varen començar les obres de construcció de la seu social, segons projecte de l’arquitecte Antonio Parretti, en el mateix lloc que s’ha mantingut tots aquests anys. Es va inaugurar el 15 d’agost de 1932 i, a partir de llavors, es varen impulsar tot tipus d’activitats esportives, culturals i recreatives.
A la fi de 1935, Luis Prats va succeiŕ en la presidència a Francisco Costa. El 18 de juliol de 1936 estava prevista una excursió a s’Espalmador, però no va poder realitzar-se perquè aquest dia va esclatar la Guerra Civil Espanyola. Les activitats del club varen quedar paralitzades, fins que, en acabar la guerra, el 1939, va ser escollit president Victorià Bonet. Sis anys després, el 1945, es va iniciar la llarga etapa de César Puget, que va estar al capdavant de la institució fins el 1969. Entre els dos varen aconseguir que el club renaixés de les cendres, perquè havia quedat en molt males condicions durant la guerra.
Els anys daurats del club varen començar en els 50, passada la postguerra, quan la seu social es va convertir en escenari d’exposicions pictòriques i també s’hi celebraven balls de saló i grans festes, a més de regates i altres esdeveniments esportius. Es diu que el ball dels dimecres tenia tant d’èxit que molts vesins de la ciutat i els seus voltants es varen fer socis sense embarcació per a poder anar a ballar.
El 1970, en temps d’en Vicent Ferrer Guasch com a president, el Club necessitava ampliar els molls. Ports ho accepta, però decideix unir aquesta segona concessió a la primera, que era indefinida, convertint-les en una sola temporal, amb una durada de 40 anys.
El diplomàtic Mariano Llobet, ex president de Foment del Turisme d’Eivissa, va substituir Ferrer Guasch el 1972. Tots dos varen ser els principals impulsors de l’escola de vela en els anys 70, donant pas a un palmarès esportiu extraordinari, que arriba fins avui.
Llobet, anys després, va definir el Club com “la casa de tots. Un lloc que uneix rics i pobres, persones de dretes i esquerres, pagesos i senyors. Cap altra societat insular pot presumir d’això. Altres associacions han estat identificades amb alguna classe o tendència política, mentre que el Club Nàutic Eivissa sempre ha estat una entitat globalitzadora”.
El 1977 va agafar el timó Enrique Fajarnés Cardona i el 1984 ho va fer Julián Vilás, que va ser qui el va conduir fins al segle XXI. En els 90 la seu va ser remodelada seguint un projecte de l’arquitecte Lluís Gascón.
Així s’arriba l’any 2000, quan la institució celebra el 75 aniversari amb grans il·lusions per al futur. Però, poc temps després, amb la caducitat de la concessió en l’horitzó de l’any 2010, les coses es varen anar complicant. Amb aquesta incertesa creixent, es va fer càrrec el penúltim president, Juan Marí Vadell.
Després d’un intent fallit de concessió directa, a través d’una pròrroga de vint anys contemplada per la legislació espanyola, i una successió de pròrrogues anuals que varen impedir qualsevol planificació a mitjà i llarg termini, el 18 d’abril de 2024, a menys d’un any del centenari, el CNI va perdre la concessió temporal de les instal·lacions, inclosa la seu social, 300 amarratges i l’escola de vela. Es va fer amb elles una empresa forana i oportunista, experta en licitacions.
Malgrat aquest dur revés, el club ha sabut mantenir units als seus socis, ha continuat organitzant regates i formant a futurs campions a l’escola de vela, i també ha continuat amb un programa tan emblemàtic com ‘Un mar de posibilidades’. Damià Verdera ocupa la presidència des del 2025 i es va fer càrrec del programa commemoratiu del centenari, que va ser un gran èxit. Ara, al costat d’en Pedro Matutes, en Vicent Canals i tota la junta directiva, té per davant el repte de recuperar les instal·lacions i tractar de guanyar la concessió a llarg termini que ha de treure a concurs l’Autoritat Portuària de Balears.
