Cala d’Albarca constitueix un dels paisatges més impactants de l’Àrea Natural des Amunts i un dels trams de navegació més amplis on no es detecta presència humana. Tan sols roca coronada per una mar de pins. La badia, oberta cap al nord, està compresa entre els caps de Rubió i Albarca, de més de dos-cents metres d’altura cadascun.
Ja a la mar no existeix una riba com a tal, sinó costa abrupta amb una cova, on llançar-se a l’aigua. També existeix un singular pont de pedra, modelat per la natura, que penja sobre el Mediterrani d’una altura superior als vint metres. Des de terra, a Cala d’Albarca només s’hi pot arribar a peu, partint des del pla de Sant Mateu i caminant una mitja hora, que en sentit invers es fa molt més llarga. Aquests frondosos penya-segats proporcionen hàbitat a nombroses espècies d’ocells, entre elles el falcó d’Elionor (Falco eleonorae), que emigra des de Madagascar.
