Més a l’oest de sa Conillera, s’Illa des Bosc i s’Espartar, segons ens allunyam d’Eivissa, trobam ses Bledes, un petit arxipèlag format per na Gorra, es Vaixell, na Bosc, na Plana i es Esculls d’en Ramon, Tramuntana i és Cap Vermell, topònims que en la seua majoria fan referència a la forma que tenen els illots. En molts d’ells creix la subespècie marcosii de la Betta maritima, una bleda salvatge que proporciona nom a aquest conjunt d’illes.
Encara que actualment formen part de la Reserva Natural dels Illots de Ponent, es varen utilitzar com a camp de proves per fer exercicis militars amb morter fins a finals del segle passat, provocant un gran impacte en el medi marí. Així i tot, la riquesa natural és extraordinària, amb tres subespècies de sargantana de color negre, la qual cosa constitueix una cosa excepcional a Eivissa.
El major tresor, però, el trobam sota la mar, als fons rocosos, on hi ha poblacions de gorgonia vermella (Paramuricea clavata), amb estructures de gran grandària en forma d’arbre o ventall, situades a partir dels 35 metres de profunditat. Alguns científics afirmen que probablement és la colònia més gran de tot l’arxipèlag balear.
A l’illot de na Plana, a més, s’hi troba el tercer far de les reserves (els altres dos estan a sa Conillera i es Vedrà). Està situat 28 metres sobre el nivell de la mar i fa tres llampades blanques cada 15 segons. Va començar a funcionar com a senyal el 1927, amb un llum de gas acetilè, encara que el 1967 se li va dotar de major potència i altura, quedant ja configurat com a far.
