El Far de ses Coves Blanques, molt prop del dic de Sant Antoni, va ser inaugurat el 1897, després de reiterades peticions a l’Estat per part de l’Ajuntament de Sant Antoni. Els mariners que transitaven per la badia reclamaven més seguretat en l’arribada a port, ja que el senyal intermitent del far de l’illot de sa Conillera era insuficient i s’havien produït diversos naufragis.
El projecte va ser redactat per l’enginyer Eusebio Estada, conegut per impulsar el ferrocarril a Mallorca. Va costar poc més de 30.000 pessetes i es va edificar en un paratge llavors desert, ara integrat en el centre urbà de Sant Antoni.
Va començar emetent una llum vermella fixa, visible des de cinc milles. Per als faroners, ses Coves Blanques era un destí anhelat. Disposava d’habitatges i un ampli pati amb pou, que encara es conserva. Per aquesta raó, va ser catalogat com a far de descans, amb uns equips fàcils de manejar, una torre de poca altura i un nucli poblacional als voltants, amb serveis sanitaris i religiosos. Per aquesta raó, només accedien a aquesta plaça els majors de 50 anys, amb algun impediment físic que complicàs el seu treball en els fars ordinaris.
El 1902, la llum va passar de vermella a blanca, la qual cosa va provocar que, el 1914, vesins i associacions locals demanessin que fos substituïda. El poble va anar creixent i el far es confonia amb les llums de les cases, motiu pel qual va passar a emetre de manera intermitent. El 1956 va ser automatitzat, encara que llavors ja es treballava en l’obra del port, que acabaria posant fi als seus dies. Es va apagar el 1963, en entrar en funcionament la balisa que encara existeix a l’extrem del dic.
El 2006, l’Autoritat Portuària de Balears el va cedir a l’Ajuntament de Sant Antoni que, després de restaurar-lo, el va obrir el 2010 com a espai sociocultural i sala d’exposicions. Va ser inaugurat sense la lluminària que corona la torre, que va aparèixer poc després desmuntada a l’interior d’un galliner. El 2014 va ser restaurada i reinstal·lada al lloc que li correspon.
