El cicle de tertúlies ‘Xerrades Essencials’ va tornar el divendres, 19 de gener, a Es Nàutic, amb la presentació del llibre ‘Galiotes! Una batalla oblidada’, editat per l’Associació Marítima Cultural d’Eivissa i Formentera (AMCEF), que va acabar derivant en una conferència interessantíssima sobre els temps en què la costa d’Eivissa era assotada per corsaris turcs i barbarescos. La varen oferir els historiadors Antoni Ferrer Abárzuza (coordinador del llibre) i Antoni Tur Torres, i l’arqueòleg Marcus Heinrich Hermanns, tres dels autors del volum, juntament amb el també historiador Antonio Espino.
El llibre descriu una feroç batalla naval entre galeres genoveses, a les ordres de la Corona espanyola, i galeotas corsàries d’origen turc. L’enfrontament va tenir lloc el juny de 1607, al costat de l’illot de s’Espardell, i va acabar costant la vida a més d’un centenar de tripulants, la majoria d’ells captius cristians. Es tracta d’un esdeveniment que era desconegut pel gran públic i bona part dels historiadors eivissencs, fins que s’ha publicat aquest llibre.
L’historiador Antoni Ferrer Abárzuza va descobrir per casualitat aquest succés rebuscant textos antics sobre la història d’Eivissa a Internet. Així va donar amb un volum escrit per Gaspar Escolano, cronista oficial de Regne de València, que es va publicar el 1611. En ell, es descrivia de manera minuciosa aquesta batalla, que va tenir el seu origen a la badia de Portmany, amb l’aparició de dos galiotes i una fragata turques darrere l’illot de sa Conillera. Varen ser albirades per guaites eivissencs i després es varen traslladar a s’Espalmador, refugi habitual de corsaris durant l’època de razias. Uns dies després de l’aparició, les dos galiotes es varen acostar a la costa eivissenca, deixant la fragata a l’illot, amb la bandera de parlamentar, cosa que indica que ja llavors existien protocols i maneres d’entaular comunicació entre enemics, també en aigües d’Eivissa.
En paral·lel, una esquadra de catorze galeres genoveses, al comandament del Duc de Tursi, que en aquells temps estaven al servei de la Corona espanyola, varen haver de refugiar-se a la badia de Portmany quan navegaven amb rumb a Cartagena, a causa d’un fort temporal. La notícia de seguida va arribar a l’orella del governador d’Eivissa, Alonso de Sanoguera. Aquest era d’origen valencià i germà de Fernando de Sanoguera, que va ocupar el mateix càrrec abans que ell, com indica la inscripció en pedra que corona el Portal de ses Taules, a la fortalesa de la capital. Va decidir demanar als genovesos que acudissin a atacar als corsaris turcs i va dilatar les negociacions tot el que va poder per a donar-los temps a arribar.
Quan els corsaris demanaven parlamentar, existia un lloc on es duien a terme les negociacions, situat entre La Xanga i es Cavallet. Avui es denomina Cala Recuita però llavors era conegut com a Cala Corsa o Cursa, en referència a una presència constant de corsaris estrangers en el seu litoral. L’avantatge que oferia aquest lloc és que les embarcacions quedaven protegides pels penya-segats, a resguard dels canons de les torres de defensa, amb la possibilitat de vigilar des del cap que tanca el lloc les muralles d’Eivissa i l’entrada al seu port, podent a més sortir veloços cap a s’Espalmador i Formentera si calgués.
De les 14 goletas, varen partir només set perquè portaven pocs soldats i a més es varen embarcar alguns residents a la badia per a ajudar-los en l’intent d’atrapar als turcs. El governador els hi va enviar tropes, però no arribaren a temps i tampoc varen poder embarcar-les per la costa, camí a l’est, a causa del mal temps.
Quan varen arribar, les galiotes varen sortir fugint cap s’Espardell. La galera capitana del duc de Tursi va envestir a la més petita, enfonsant-la. Es va anar a pic amb un centenar d’esclaus cristians, que servien com a remers encadenats als bancs. L’altra galiota i la fragata que esperava més lluny varen aconseguir escapar i mai més es va saber del captiu eivissenc pel qual s’havia iniciat la negociació. També varen morir alguns tripulants de la galera capitana i varen ser capturats dotzenes de corsaris turcs, que es varen llançar a la mar durant l’enfonsament.
Ferrer Abárzuza no sols va explicar amb tot detall aquests esdeveniments, sinó que va aprofundir en aquest protocol de rescat de captius, que emprava el governador d’Eivissa i que els seus enemics també coneixien i utilitzaven.
Per la seua banda, Marcus Heinrich Hermanns va aprofundir en la importància de la badia de Portmany com a refugi en aquella època, aportant altres exemples d’esquadres navals importants que varen buscar l’abric de Sant Antoni per a fer escala en els seus viatges, aprovisionar el celler amb aigua dolça o posar-se a resguard de les tempestes.
Hermanns, a més, va oferir múltiples detalls sobre l’estructura d’aquestes embarcacions, que compaginaven la vela amb els rems, de quina manera estaven artilladas i la relació amb múltiples derelictes i jaciments arqueològics submarins de l’illa. Fins i tot va al·ludir a uns falconetes trobats a s’Espardell, a la zona on va ocórrer aquesta batalla, segons la crònica de principis del segle XVII de Gaspar Escolano, que podrien haver pertangut a la galiota enfonsada.
N’Antoni Tur Torres va explicar la importància de les salines com a pol d’atracció del corsarismo turc i barbaresc, ja que la producció de sal garantia un trànsit d’entre 50 i 150 naus la temporada en què es carregava el mineral i a més una gran part de la població eivissenca es concentrava a treballar als estanys.
Va ser, sens dubte, una conferència interessantíssima, que va revelar innombrables aspectes de la història naval eivissenca que el públic desconeixia.
Sobre els conferenciants
Antoni Ferrer Abárzuza va néixer a Eivissa el 1970, és llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i es va doctorar amb la tesi ‘Captius o esclaus a Eivissa, segles XIII-XVI’, que va obtenir el premi extraordinari a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat professor associat d’història medieval en aquesta universitat i actualment és tècnic de patrimoni del Consell Insular de Formentera. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre història i arqueologia.
Marcus Heinrich Hermanns va néixer a Mönchengladbach, Alemanya, el 1973, encara que de nen va venir a viure a Eivissa. És llicenciat en Arqueologia, Prehistòria i Història Antiga per la Universitat de Colònia, on també es va doctorar en Arqueologia. Ha estat professor associat en diverses universitats alemanyes, va treballar com a investigador per al departament a Madrid de l’Institut Alemany d’Arqueologia i també ha impartit classes al nostre país. A més, és bus professional, instructor de busseig científic i ha guanyat el Premi Vuit d’Agost del Consell Insular en dos ocasions, pels seus treballs sobre el patrimoni arqueològic submarí i el patrimoni miner a les illes pitiusas.
Antoni Tur Torres va néixer a Eivissa el 1975 i és llicenciat en Història per la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat diferents llibres i estudis sobre la història moderna i contemporània d’Eivissa i és considerat un expert en la indústria salinera. La seua obra ha estat guardonada amb el Premi de Recerca Josep Ricart i Giralt, concedit pel Museu Marítim de Barcelona.
