El primer far que va senyalitzar l’arribada a la badia de Portmany és el de sa Conillera, que encara continua emetent llampades intermitents. Els plànols varen ser traçats el 1855 per l’enginyer Emili Pou i poc després un equip d’obrers es va instal·lar a l’illot. Els materials necessaris per a la construcció es varen desembarcar a la riba coneguda com sa Salvadora, allàc on desemboca un torrent amb el mateix nom.
Per a aixecar la torre es va haver d’obrir un camí fins a sa Punta des Cavall, el lloc més alt de l’extrem nord, situat 69 metres sobre el nivell de la mar. Es va construir una torre circular de 16 metres d’altura, amb un edifici poc apropiat, també rodó a la base, que albergava els habitatges dels faroners. L’obra es va concloure el 1857, encara que de seguida va quedar patent que la infraestructura resultava insuficient per a cobrir les necessitats dels funcionaris.
Mig segle més tard, el 1908, va ser ampliat amb dos edificis annexos que varen millorar substancialment les condicions de vida dels tres faroners i les seues famílies. Els nens residien amb ells i rebien lliçons dels propis funcionaris, ja que no podien anar a l’escola. Únicament rebien la visita dels mariners de Sant Antoni que els hi proporcionaven suport logístic i els hi traslladaven dos vegades per setmana queviures i subministraments. També havien d’acudir al seu rescat si els faroners donaven la veu d’alarma, mitjançant senyals amb miralls o encenent fogueres de nit.
El far va quedar deshabitat el 1971, quan va ser automatitzat. Té un abast de 18 milles nàutiques i emet quatre llampades blanques cada 20 segons. Només pot contemplar-se des de la mar, ja que sa Conillera és part de la Reserva Natural dels Illots de Ponent i no es pot desembarcar en ella.
