A causa del setge constant per part dels corsaris barbarescos, que capturaven als illencs i fins i tot els venien com a esclaus als mercats africans, en el segle XVIII la Corona Espanyola va ordenar construir una xarxa de torres de defensa. Algunes varen ser armades amb canons i totes varen tenir guaites, amb l’objectiu d’alertar a la població quan s’aproximava l’enemic, perquè corregués a refugiar-se als temples o a les dotzenes de torres predials repartides per l’interior de l’illa.
La d’en Rovira és la de major altura i diàmetre, va ser construïda el 1763 i defensava la badia de Portmany. Constitueix un mirador excepcional dels illots de ponent, en estar situada entre Cala Bassa i Platges de Comte, enfront de l’illot de sa Conillera. Va arribar a estar armada amb dos canons i dos torrers romanien destinats a aquest lloc de manera permanent.
Encara que actualment disposa d’entrada a la planta baixa, llavors només podia accedir-se al seu interior a través d’una porta situada en el segon nivell i una escala de fusta, que es replegava en cas d’aparèixer l’enemic. A baix s’acumulava aigua, llenya, pólvora i queviures, mentre que a dalt, a una cambra amb volta, residien els torrers. La vigilància es realitzava des del terrat, on també estaven situades les peces d’artilleria, i les diferents plantes es comunicaven mitjançant una escala circular adossada al mur.
La torre va romandre operativa fins el 1867, quan la presència de corsaris enemics va deixar de ser un perill. Avui és de titularitat privada i es troba en bon estat de conservació.
